història de la paella

La Paella sorgix en les zones rurals de València entre el segle XV i XVI,
Per la necessitat dels llauradors i pastors d'una menjar fàcil de
Preparar i amb els ingredients que tenien a mà en el camp.
No és conegut si la Paella marinera naix alhora que la Paella en
El camp, però junt amb el mar hi ha diferents ingredients que van permetre
Que desenvolupara esta saborosa alternativa.
En els seus orígens els ingredients de la Paella eren, les aus, el conill
De camp o llebre, les verdures fresques que es tingueren a l'abast,
L'arròs, safrà i oli d'oliva que es mesclaven en la Paella amb el
Aigua i es cuinaven lentament a foc efectuat amb llenya de branques de tarongers,
Que al mateix temps donen sabor i una olor característica.
Paella és el nom del perol d'on el saborós plat presa el seu nom.
La Paella o paellera és desenvolupada de forma aplanada per a facilitar el seu
Transport a llom de bèstia.
La principal font de riquesa de la comarca era l'agricultura, les zones
De cultiu estaven sovint, a llarga distància dels nuclis urbans i
Com l'únic mitjà de transport era el carro i els animals de càrrega,
Pràcticament era impossible realitzar els viatges d'anada i tornada en el dia,
Els agricultors havien de passar tot el dia en el camp, i inclús diverses
Jornades fent nit en modestes cabanyes o cases de cultiu.
Durant el període de treball l'alimentació era a base d'embotits,
Quelcom de caça i menjar "de calent" que ells mateixos cuinaven en un
Utensili de cuina, tipus escudella, molt paregut a la paella però sense
Mànec per a poder ser fàcilment transportat en un carro ple de sacs.
Els plats que solien cuinar eren de confecció ràpida i senzilla i de
Consistència sòlida: Paella, Molles, Mulle't (amb farina de guixes i abadejo) i
I Gaspatxo. Eren al mateix temps primer i segon plat.
La mentalitat dels habitants d'estos pobles sempre ha anat uns anys
Per davant dels de les poblacions limítrofes, este fet va ser essencial
Perquè els barons no tenien cap inconvenient a ajudar les dones de la
Casa en les tasques de la cuina fent que nasquera la Paella.
En les festes i dies assenyalats es degustaven tortades i dolços típics la de les quals
Preparació requeria una dedicació exclusiva per part de les dones,
Les habituals cuineres. La base de l'alimentació en la València del
Segle XIX era l'arròs "caldós" cuinat en un olla de fang o metall.
Els hòmens van començar a tirar una mà sent ells els que, mentres les
Dones preparaven els dolços, confeccionaven el menjar principal a partir
D'arròs i conill de muntanya que ells mateixos havien caçat. Però els
Agricultors només se sentien còmodes cuinant en el mateix utensili que
Portaven al camp i per a ells el punt idoni de cocció de l'arròs era
Obtindre un aliment de consistència semiseca, com el mulle't o les molles:
Havia nascut l'arròs en Paella (la paraula Paella definix l'utensili de
Cuina semblant a la paella però sense "cua"), actualment el conill és casolà
I l'aus han sigut substituïdes per pollastre o ànec.

ANÈCDOTA
==========
En el llevant Espanyol, compten una història que data de la Guerra de la
Independència sobre un general francés, una paella i una dona que la
Feia. El general francés estava tan impressionat per la mencionada paella
Que van fer un tracte: Per cada nou plat d'arròs, el general alliberaria
A un presoner espanyol. Es comenta que després d'alliberar a 176 presoners,
El general va anar destituït i la dona continuava fent nous plats.
Esta història, verdadera o falsa, dóna fe de l'art de la cuina regional i
La destresa de les seues gents amb una anàrquica improvisació generar
Gran quantitat de receptes diferents.

La Paella surge en las zonas rurales de Valencia entre el siglo XV y XVI,
por la necesidad de los campesinos y pastores de una comida fácil de
preparar y con los ingredientes que tenían a mano en el campo.
No es conocido si la Paella marinera nace al mismo tiempo que la Paella en
el campo, pero junto al mar existen diferentes ingredientes que permitieron
que desarrollara esta sabrosa alternativa.
En sus orígenes los ingredientes de la Paella eran, las aves, el conejo
de campo o liebre, las verduras frescas que se tuvieran al alcance,
el arroz, azafrán y aceite de oliva que se mezclaban en la Paella con el
agua y se cocinaban lentamente a fuego efectuado con leña de ramas de naranjos,
que al mismo tiempo dan sabor y un olor característico.
Paella es el nombre del perol de donde el sabroso plato toma su nombre.
La Paella o paellera es desarrollada de forma aplanada para facilitar su
transporte a lomo de bestia.
la principal fuente de riqueza de la comarca era la agricultura, las zonas
de labranza estaban a menudo, a larga distancia de los núcleos urbanos y
como el único medio de transporte era el carro y los animales de carga,
prácticamente era imposible realizar los viajes de ida y vuelta en el día,
los agricultores debían pasar todo el día en el campo, e incluso varias
jornadas haciendo noche en modestas chozas o casas de labranza.
Durante el periodo de trabajo la alimentación era a base de embutidos,
algo de caza y comida "de caliente" que ellos mismos cocinaban en un
utensilio de cocina, tipo escudilla, muy parecido a la sartén pero sin
mango para poder ser fácilmente transportado en un carro lleno de sacos.
Los platos que solían cocinar eran de confección rápida y sencilla y de
consistencia sólida: Paella, Migas, Mojete (con harina de almortas y bacalao) y
y Gazpacho. Eran a la vez primero y segundo plato.
La mentalidad de los habitantes de estos pueblos siempre ha ido unos años
por delante de los de las poblaciones limítrofes, este hecho fue esencial
porque los varones no tenían ningún reparo en ayudar a las mujeres de la
casa en las tareas de la cocina haciendo que naciera la Paella.
En las fiestas y días señalados se degustaban tartas y dulces típicos cuya
preparación requería una dedicación exclusiva por parte de las mujeres,
las habituales cocineras. La base de la alimentación en la Valencia del
siglo XIX era el arroz "caldoso" cocinado en un puchero de barro o metal.
Los hombres empezaron a echar una mano siendo ellos los que, mientras las
mujeres preparaban los dulces, confeccionaban la comida principal a partir
de arroz y conejo de monte que ellos mismos habían cazado. Pero los
agricultores solo se sentían cómodos cocinando en el mismo utensilio que
llevaban al campo y para ellos el punto idóneo de cocción del arroz era
obtener un alimento de consistencia semiseca, como el mojete o las migas:
había nacido el arroz en Paella (la palabra Paella define el utensilio de
cocina similar a la sartén pero sin "rabo"), actualmente el conejo es casero
y la aves han sido sustituidas por pollo o pato.

ANÉCDOTA
==========
En el Levante Español, cuentan una historia que data de la Guerra de la
Independencia acerca de un general francés, una paella y una mujer que la
hacía. El general francés estaba tan impresionado por la mencionada paella
que hicieron un trato: Por cada nuevo plato de arroz, el general liberaría
a un prisionero español. Se comenta que después de liberar a 176 prisioneros,
el general fué destituido y la mujer seguía haciendo nuevos platos.
Esta historia, verdadera o falsa, da fe del arte de la cocina regional y
la destreza de sus gentes para con una anárquica improvisación generar
gran cantidad de recetas diferentes.

Paella comes in rural areas of Valencia between the fifteenth and sixteenth
by the need of farmers and herders easy meal
prepare and the ingredients they had at hand in the field.
It is not known whether the seafood paella was born at the same time as the Paella in
the field, but by the sea there are several ingredients that allowed
who developed this tasty alternative.
Originally the ingredients were Paella, birds, rabbits
field or hares, fresh vegetables that were within reach,
rice, saffron and olive oil mixed in with Paella
water and slowly cooked with wood fire made of branches of orange trees,
at the same time add flavor and a distinctive smell.
Paella is the name of the bowl where the savory dish gets its name.
The paella pan or flat shape is developed to facilitate
beast pack transport.
the main source of wealth for the region was agriculture, areas
tillage were often long distances from urban centers and
as the only means of transportation was the trolley and pack animals
it was virtually impossible to travel back and forth in the day,
farmers had to spend all day in the field, and even several
days spending the night in huts or modest farmhouses.
During the period of work-based food was cold cuts,
some hunting and food "hot" that they cooked in a
kitchen utensil, bowl type, very similar to the pan but not
handle to be easily transported on a cart full of bags.
The dishes were used to cook quick and easy preparation and
solid consistency: Paella, Migas, mojete (vetch flour and salt cod) and
and Gazpacho. Were both first and second course.
The mentality of the villagers always been a few years
ahead of those of neighboring populations, this was essential
because men had no qualms about helping women of
home in the kitchen chores making paella was born.
At parties and days indicated will be tasted as cakes and sweets
required a dedicated preparation by women
the usual cooks. The food base in Valencia
nineteenth century was rice "soup" cooked in a clay pot or metal.
The men began to lend a hand to be they who, while
women prepared the sweets, they made the main meal from
rice and wild rabbit that they had caught. But
farmers only felt comfortable cooking utensil in the same
took to the field and for them the ideal point was cooking rice
obtain a semi-dry food consistency, as the mojete or crumbs:
Rice was born in Paella (Paella defines the word utensil
cooking pan similar to but not "tail"), now the rabbit is home
and birds have been replaced by chicken or duck.

ANECDOTES
==========
In the Spanish Levante, have a history dating back to the War of
Independence about a French general, a paella and a woman who
did. The French general was so impressed by that paella
they made a deal: For each new plate of rice, general release
a Spanish prisoner. It is said that after freeing 176 prisoners,
General was dismissed and the woman kept making new dishes.
This story, true or false, is testimony to the art of regional cooking
the skill of its people to generate an anarchic improvisation
lots of different recipes.